La Festa de la Sibil·la

Tot el món cristià celebra amb goig el naixement de Jesús. Pobles i races, des de les més llunyanes èpoques, s’han esforçat en expressar, a la seva manera, la seva devoció al Fill de Déu fet home.

Des de fa segles, Mallorca conserva un càntic singular per a la Nit Santa: “La Sibil·la”. D’origen molt remot, s’atribueixen els seus versos a Fray Anselm Turmeda, qui havia traduït a la nostra llengua el “Judicii signum” o profecia sobre el Judici Final, posat en boca de la Sibil·la pagana d’Eritrea. Es cantava antigament a Catalunya, Aragó, Castella, França i Itàlia, però en l’actualitat s’interpreta tan sols a Mallorca i Alghero (Sardenya). Segons F. Pedrell, la melodia podria ser mossàrab o isidoriana.

La seva bellesa i originalitat varen donar lloc a la “Festa de la Sibil·la” iniciada en 1933 per la “Capella Clàssica” i Joan Mª Thomàs. En 1966, la Capella Mallorquina, a les ordres de D. Bernat Julià prenen el relleu i continuen oferint-la cada 26 de desembre a l’Església de Santa Eulàlia de Palma. Des de 1999 és Josep M. Moreno l’encarregat de transmetre a les futures generacions aquesta bella celebració entorn del cant de la Sibil·la, declarada el 2010 “Patrimoni Immaterial de la Humanitat” per la UNESCO.

Considerat com un dels concerts més tradicionals i populars de la Capella Mallorquina, la “Festa de la Sibil·la” s’ha convertit en una suggestiva “paralitúrgia”: sona la campana i a l’església a les fosques se sent el “Verbum caro facturm est”, entonat solemnement per veus greus, com “introito”. Segueixen les veus blanques, amb la fresca línia d’unes cantinelas medievals-sobre kyries “Orbis factor”-fins que esclata el “Gloria in excelsis Deo”. Amén-Al·leluia del cor. Escoltem després el recitat de la Calenda “Octavo Kalendas Januarii”, proclamació històrica de Nadal. Intervé el cor amb el responsori “O Mágnum Mysterium” de T.L. de Victoria. Surt després un nen vestit de predicador fent el “Sermó de la Calenda”, breu síntesi del Misteri de l’Encarnació. El cor li respondrà amb el “Ave Maria” de Victoria.
La lectura del profeta Joel (capítols II i III) que fa referència a la “parusia” o segona vinguda del Fill de l’Home a jutjar a la Humanitat, és la justificació de la Sibil·la. Acabat el càntic, repiquen les campanes, s’il·lumina l’església i sona l’òrgan: Ha nascut el Messies! S’ha tancat l’Antic Testament! Davant l’altar es farà la “Processó de les Ofrenes”, portades per nens i nenes, mentre el cor desplega una brillant i tendre “Corona de Nadales”. Els fidels abandonaran el temple endolcits per les harmonies i missatges nadalencs.