CAPELLA-FOTO HERMITAGE 2016

La Capella Mallorquina, continuadora de la gran obra musical creada por Joan M. Thomàs, la Capella Clàssica, considerada en el seu temps una de las més importants corals, segons crítiques tan importants com les de Manuel de Falla, Joaquín Rodrigo, o Xavier Montsalvatge, entre d’altres, va ésser fundada per Bernat Julià el 1966 i va realitzar el primer concert dia 8 de juny a la Capella de Santa Anna del Palau de l’Almudaina, a Palma. Dirigida des de 1999 per José Mª Moreno, actualment desenvolupa una important Temporada de concerts a Mallorca. Integrada per una plantilla de 60 coristes, el seu nombre d’actuacions supera el miler i posseeix un repertori de més de 900 obres.

 

Ha actuat a les més importants capitals del món: Berlín, Lisboa, Londres, Estocolm, Copenhaguen, Viena, Moscou, Londres, París, Bonn, Colònia, Munic, Praga, Varsòvia, Sofia, Bucarest, Budapest, Roma, Zuric, Berna, Ginebra, Atenes, Istanbul, El Caire, Pequín, La Havana, Nova York, Washington, Los Àngeles, San Francisco, Bankog, Toronto, Ottawa, Montreal, Quebec, etc.

 

Tant la crítica especialitzada nacional i internacional com els compositors, els músics i els directors han lloat sempre l’alt nivell vocal de la formació: en l’actuació a Nova York va ésser considerada pel prestigiós crític del New York Times, Vernon Sherwin, “un grup vocal a l’altura del millors d’Europa”. El cèlebre compositor Alberto Ginastera, després d’escoltar-la a Formentor, escrivia en el llibre de la Capella: “puc afirmar que la Capella Mallorquina és una de les grans corals internacionals de la nostra època”. Altres crítics tampoc no han dubtat a l’hora de destacar-ne la seva admiració: “Cor impressionant” (Midi Libre, França), “Un concert de gran qualitat” (Daily Times, Londres), “Tècnica perfecta i gran concepte de la interpretació” (Washington Post, Washington), “Gran perfecció” (La Dernière Heure, Bèlgica); “Un dels millors cors que hem escoltat” (Malmoe Tidninge, Suècia), “Delicada forma d’interpretar música a capella” (Magyar Hizlap, Budapest), “Instrument d’alta qualitat” (Il Tempo, Roma), “Puresa interpretativa i expressivitat” (France Soir, París), “Finor polifònica sorprenent” (Diario de Soria), “Vertader esdeveniment artístic” (Diario da Lisboa), “excel·lent cohesió, independència i riquesa de timbre…” (ABC), “Rotundament, una de les millors corals…” (Diario el Ferrol), “De la millor polifonia mai no escoltada a la Catedral” (Prt. Sociedad Filarmónica de Segovia), “con un sonido homogéneo y fino, la Capella es un excelente ejemplo de la del canto y la cultura mallorquina” (Märkische Allgemeine Zeitung, Berlín), “A la Capella Mallorquina amb la nostra enhorabona i el nostre afecte” (Ses Majestats els Reis d’España, Joan Carles i Sofia. Palma), i un llarg etc.

 

Actua habitualment amb prestigioses orquestres, solistes i directors. Ha enregistrat diversos discs compactes i els seus concerts es retransmeten freqüentment per ràdio i televisió. Ha estrenat nombroses obres de compositors contemporanis.

 

Ha obtingut plaques i medalles per les seves actuacions fora de Mallorca i també el reconeixement de la seva terra a través de nombrosos Premis: Diploma d’Honor de l’Ajuntament de Palma; Premi Ciutat de Palma; Medalla de Plata del Foment del Turisme; Àngel de la Llotja en la categoria d’Or del Govern Balear; Medalla del Cercle de Belles Arts, Siurell de Plata i Premi Humanitats Rotary Club.

Bernat Julià va deixar la direcció de la Capella l’any 1999, moment en què va passar a estar a les ordres d’un dels joves músics amb més projecció en el panorama musical mallorquí, Josep Maria Moreno, garantint així la continuïtat de la molt important tasca desenvolupada pel seu creador. De la mà del nou director, la Capella es reestructurà, renovà la plantilla i incorporà noves veus amb l’objectiu de mantenir l’alt nivell que el director predecessor aconseguí.

 

Els últims anys han destacat per la realització d’alguns brillants concerts, com els realitzats a Portugal amb el Requiem de Verdi i el Stabat Mater de Rossini, el Requiem de Verdi al costat de la Simfònica de Berlín en la Berliner Philarmonie, els concerts amb Plácido Domingo i Joan Pons i els seus reeixits concerts a Brandenburg al costat de l’Orquestra Simfònica de Brandenburg i els de Berlín i Hamburg al costat del tenor Roberto Alagna. També varen ser especialment destacats els d’Augsburg, Colònia i Aquisgrà, l’actuació davant SSMM els Reis d’Espanya, la gira de concerts per Canadà amb actuacions a Mont-real, Québec, Torontó i Ottawa i les de la Sala Nervi del Vaticà, en la Basílica i la Plaça de Sant Pere del Vaticà davant La seva Santedat el Papa Juan Pablo II i més de 30.000 persones. L’estiu de 2016, amb motiu dels actes de celebració del seu 50è Aniversari, va realitzar dos exitosos concerts a Sant Petersburg.

 

Entre les grans obres simfònic-corals incorporades al repertori recentment destaquen The Armed Man de K. Jenkins, la Missa de Gloria i el Stabat Mater de Rossini, el Rèquiem i la Missa de la Coronació de Mozart, l’Oratori de Nadal de Bach, la Carmina Burana de Orff, el Rèquiem de Brahms, la Novena Simfonia i la Fantasia Coral de Beethoven, La Simfonia n. 2 de Mendelssohn, el Messies de Haendel, la Missa de Glòria de G. Puccini, la Fantasia Korea de Ekitay Ahn, el Canticum Paschale de A. Martorell, el Stabat Mater de Pergolesi, la Divina Comèdia de B. Julià, La Traviata i el Requiem de Verdi, Cavalleria Rusticana de Mascagni, etc.